dijous, 17 de desembre de 2020

Petites necessitats, 96


Soc un poeta que no parla d'amor. 

Perquè em fou dat amb balbuceig de veus, en descobrir el món mitjançant el vent de les paraules; així fou pols, butaca, estimada, sofregit, llenya, orgasme, vànova, berenar i tantes més com sinònims de vida. 

I aquesta també em fou regalada. Viure l'amor a deshora, quan somie o pare taula, si recorde antics alumnes, el cinema, la memòria de les teues miniatures, aquells somriures per taral•lejar el llostre del mirar-me silenciosa. 

Viure l'amor i escriure'l aprenent, ple d'ensurts, amb una solitud joiosa i els dits sobre què penses. Vet aquí la minsa radiografia d'una passió que em supera, melodia i llambreig del capvespre: perquè fas i nodreixes -d'aquestes petites necessitats- els meus dies. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: