 |
Cara a cara, allò essencial teu, quan observes aquest món i per les mans ofrenes pau, serenor, i la fi arriba en un vals amb la mirada. Camí de casa, creues el carrer i uns àngels -rere teu- baten ales per somriure’t.
Un carrusel em recorre l’esquena, no ho veus: en obrir la porta --pels becaires d’uns acords--, de nou, em sé teu.
Aquesta entrada fou editada també en aquest blog amb el nom de Carrusel el 10 de novembre de 2024. Mentre posava ordre i neteja al meu Manjaro m'he trobat l'article de text en format pla.
https://www.youtube.com/watch?v=ugOZG0dOb2M
Fotografia de https://unsplash.com/es/fotos/fotografia-de-primer-plano-del-ojo-derecho-de-la-mujer-GmoHIZ61eMo
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
