dilluns, 12 de març de 2012

La veritat del fingidor


L'escriptor fingeix amb paraules la realitat. I ho fa de tal manera que l'edifici que aixeca pot deixar extraviades les formigues mortals.  Així i tot no s'immuta.

Escriu:

- "És aquest un capvespre lluminós en foscors".

Què ha volgut dir? De què ens parla? Cal burxar en la imatge que dibuixen els mots, notar la seua humil dignitat.

L'escriptor és un escapista d'allò quotidià, un nadador dels somnis, inventor de parcel•les vitals.
En grans solituds esbossa hàbitats, sinuosos castells els envans dels quals manifesten la paradoxa del viure.

Escriu:

- Sura en la pols del corredor la tristesa del gris.
   Quina dansa tan bella!
   M'hauré oblidat d'estimar?

L'escriptor s'abraça a paraules, vells cadàvers d'amor no mai oblidats.

I afegeix:

- Tastar-te en la sal de la llum que menstrua: inscriure'm en l'ombra d'aquesta història tan nostra, tatuatge en la carn.

Un escriptor així, mai no et vendrà la seua petita veritat.  Aire, te l'oferirà.


- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

3 comentaris:

josep ha dit...

El fingidor Pessoa ho va fingir així:
O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.

http://vimeo.com/1274363

Príncep de les milotxes ha dit...

Gràcies Josep pel video...

Em sembla que quan molts anys arrere vaig llegir el Llibre del desassossec, comentava alguna idea així F.Pessoa.

Maritxé ha dit...

Estimat germá...Es preciosa la descripción que haces del escritor...escapista de lo cotidiano...somos tantos los anónimos que entramos dentro de esa definición...!

Esta es otra versión:
"Os escribo -páginas en blanco-
para no calibrar la distancia
de la soledad que me devora".

La teva Maritxé