dijous, 28 de juny de 2012

Amor hebefrènic



Aquest matí em seguien papallones i t'he dit:

- Farem l'amor?

- No preguntes res mès, ni on será, ni quan, ni com... Ara penja els teus desitjos al terrat i prega que la lluna t'esberle aquest desfici i desassossec...

Mirava el terrari on xiulava un àspid de soledat.

- Farem l'amor?

- Què t'he dit abans? Demana el peix fresc, ni molt petit, ni massa gran, compra creïlles i no oblides la cassola de fang.

- Però jo vull fer l'amor!

- Quan seguis al sofà, t'hauràs d'haver rentat les mans. Cus-te els somnis, tingues cura en parlar i arreplega la pols de tots els mots malbaratats.

-Farem l'amor, estimat?

- Ara tinc massa presa i odie programar-me. Ets un nul vestigi del cor que fou adolescent; perdut passat el teu vibrar dels mots que cansa. Digues, perquè m'arrapes amb la mirada?

- Aquest matí m'han seguit les papallones posant colors a l'abisme d'aquest món de carn i foc. No mai podràs eternament ocultar la pluja, perquè he de dir, amb fets, la fe d'aquest amor.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

2 comentaris:

Rosabel Gumbau González ha dit...

"Ir a un encuentro no puede ser nunca escapar, aunque releguemos cada vez el lugar de la cita"

Julio Cortázar, "El Perseguidor"

Aquesta cita la vaig prendre d'un conte d'un relataire amic i l'he usada avui mateix al meu bloc de relats. En llegir aquest diàleg, m'ha fet l'efecte que s'hi adiu també, no trobes, Príncep?

Abraçadetes fresquetes

Príncep de les milotxes ha dit...

Situacions extremes que m'agrada dibuixar amb paraules.
què existeix darrere d'una situació com aquesta?
Potser la desolació de l'ésser humà o la gran esperança.
L'escriptor/a pinta el quadre sense emetre valoracions; l'espectador/lector/a somia pels colors del llenç o no.