dilluns, 30 d’octubre de 2017

PERVERSIÓ D'ACCIONS I LLENGUATGE



Darrerament tan sols em resta l'àmbit personal o literari per a les emocions. I això, si ho generalitzem, significa agenollar-se i plorar per la pèrdua de la tendresa i magnanimitat entre persones.

La perversitat d'accions i llenguatge s'expandeix per tot arreu a les xarxes amb l'assumpte transmutat en bandera pels manipuladors mitjans de comunicació d'Espanya i Catalunya.

Cadascú acosta la sardina a les seves brases, sense fer palès el joc brut.

Malauradament, sembla que davant del tauler d'escacs has de pronunciar-te en favor de blanques o negres.

Si un joc es redueix a absoluta estratègia, ja no ho és. Esdevé una mirada on predominen els interessos. I això significa possibilitar allò que per diferents camins ens donarà la victòria: els companys de viatge esdevenen enemics.

Ofuscades les  blanques i negres, cap dels jugadors se n'adona de com d'àmplia pot resultar la seua egòtica estupidesa. 

Si expressar-se genera, per defecte, enemics, caldria concloure que l'extinció dels animals humans, a contracor, galopa.


En la bellesa vostra sense cap ostentació, benvingudes sigueu, panderoles!

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir