dijous, 18 de juliol de 2019



PRESÈNCIA


                      A Antonio Cabrera

Solitari, 
sense tu,
està el bosc d'Espadà.
La remor del ventijol es passeja dòcil/
entre les pedres i l'arbreda.
Jana ensuma les aromes totes
de la terra seca i aquest cel tan cru.

La teua consciència
que per la boca meua et diu 
em desperta a la llum.
De nou s'obre a la cadència del pica-soques,/
narra aquest temps tranquil,/
sense escarafalls,/
perquè t'arreles en la natura ressuscitada./

En l'horitzó, ben lluny,
canten els trons la teua pèrdua
però t'enfiles per la paraula
-esponerós i vegetal-
en el cicle etern de la Mort
i de la Vida.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: