Al cim dels desitjos sagrats, silenciosa i anònima, sempre és teua la victòria.
Són els clavills d'aquesta ment per on tu floreixes, com herba rebel que clavada per l'astre de l'asfalt no mai es vincla. No hi ha sol al sòl que et puga véncer.
Una lluita aquosa, unes paraules de cotó, un ventijol nocturn per on derrotes, sense proposar-t'ho, aquest erm silenci que m'empresona. Perquè una sort d'alè no demanat, dicta --a tort i a dret-- mots per rescabalar-me.
Íntim vocabulari el teu record, flama ignífuga d'un cel interior, el teu, que no mai s'apaga.
https://open.spotify.com/track/7GfQ0z9ZJkCpiR7pDZdRU9?si=d10e40298fb543bf
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada