Plou al carrer. Tan sols hi ha un silenci que acompanya penombres on tot es desdibuixa. Mentre, tu desconeixes aquest món que suggerit per la música em mena a sentiments aquosos. Tan a prop meu, alhora que distant.
Ara quan et resseguisc els plecs de la carn que m'acompanya, ara enyore les primaveres futures, els abrils on --de cua d'ull-- et furtaré pell i llavis, aqueixa vida que vessa per un espai empetitit en insinuar-me amb grafies i sons.
En balada cel pinte la flor del nom que ets i on s'engronsa, blaugrana, aquest vent desig que revela la fi de l'afer carnal. Sol boirós que m'allunyes de tota oblidadissa pèrdua.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
https://open.spotify.com/track/6WZ2kt3R8fLhWnIG7qrGbk?si=yxN4pAH3SAei_JANXTPSaA&context=spotify%3Aplaylist%3A37i9dQZF1DWYxwmBaMqxsl
https://unsplash.com/es/fotos/clouds-during-golden-hour-hgGplX3PFBg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada