Sempre és ella
qui es preocupa i treballa
--en renglons invisibles que m'envien notes d'amor--
mitjançant menjars.
Té cura del meu llibre de la vida encara no acabat.
Humil, avui, he preparat amanides, torrat el pa i escalfat menjars amb taula parada de queviures i paraules.
Mastega-ho tot,
t'observaré com un ocell
tot esperant per enlairar-me.
Guardaré el silenci com l'aleteig del vent sobre les fulles, com els ulls tessel·lats de l'abella que del celobert et capten.
Que la teua llum anònima m'impregne!
Gaudisc d'aquest regal com respire!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada