dimarts, 17 d’agost de 2010

El rei dels oratges


Tot havia esdevingut difícil en l'observació d'aquell hivern: els ulls, les mans, el seu posat de llum trista als racons de la silueta...

Als llargs corredors del palau de neu, les paraules -branquillons glaçats i estèrils- arrapaven buidors de futur. En aqueixa fredor de cristalls fou bàlsam l'oblit.

Un per un i reforçats pels vents caigueren els somnis.
En renillar la tempesta l'habità el silenci d'una gran solitud: en la llunyana contemplació del seu amor i detingut, crepità en l'última abraçada.
Plogueren infinites flors de melangia.

- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

2 comentaris:

MIA ha dit...

M'agrada el que escrius,

abraçada.

Príncep de les milotxes ha dit...

Gràcies, núvols i estels per a tu Mia.