He passat per l'AELC i he llegit un article resum del darrer mes d'abril on acudiren a Brusel·les per parlar de "Els drets d’autor en el món digital".
" La Presidenta de l’European Writer’s Council, Pirjo Hiidenmaa, va fer una reflexió al voltant de com el digital ha modificat substancialment la cadena del llibre. Va referir-se a les transformacions que afecten autors, obres, tipus de publicacions, el pas del paper al digital, la relació amb els lectors, les llibreries o llocs on es venen llibres, les biblioteques, la lectura en múltiples formats, etc. Però va fer un èmfasi especial en el fet que tot aquest món que es troba en ple procés de canvi continua tenint al començament de la cadena la figura del creador. I els creadors, per a crear, necessiten temps i el temps són diners. Per això va considerar que en una cultura com l’actual en la què s’imposa la lògica del free access, el que no pot ser és que el gratuït sempre recaigui en la banda dels escriptors ".
Mâe meueta! Digueu la vostra, car m'he quedat sense paraules.
Estic rumiant si em caldria fer una tesi sobre Educació de persones, Literatura, Creativitat i Capitalisme: La mort de l'humanisme.
Estic pensant, no em molesteu...
Alguna editorial, de ben segur, me'l publicaria... Je, je!
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
8 comentaris:
Jo he conegut alguns que escrivien sense tenir temps; però aquests no eren escriptors, és clar: no venien els llibres a pes, ni m'havien venut l'ànima.
I per què no recau sobre les editorials? Mefistòfil, jo m'he preguntat alguna vegada que si qualsevol editorial defén la qualitat i l'excel·lència dels seus autors/ores publicats, podria regalar, de tant en tant, obres escrites gratuïtament per nobles escriptors, que no "tontos".
Ara bé, igual en aquest món mundialment globalitzat això dels regals és feina de "tontos".
Estic una mica espés, Mefistòfil, socorrs!
Cultura enfront de barbàrie.
No ho acabo d'entendre, al final doncs, l'escriptor què és? algú que vol comunicar o un funcionari? Entenc que el problema no és si l'escriptor cobra o no per fer-ho, sinó que hi ha unes empreses que se'n diu editorials que els han proporcionat l'oportunitat de viure d'allò que escriuen (a alguns) a canvi de fer negoci amb la seva obra?
Sempre he pensat que si algú vol comunicar, si algú té res a dir (i si al damunt ho fa bé ja em sembla la repera), no hi valen els diners, ho ha de fer, com sigui. Fins ara, el/la pobre/a desgraciat/da havia de refiar-se'n d'una editorial. Ara pot editar el seu propi material. Gratuït o cobrant, té poca importància. Si vols que ho sàpiguen digues-ho, tens els camins.
Que els/les escriptors/ores puguen viure del seu treball, això em plau. Ara bé l'equiparació d'escriptor necessitat de temps i temps = diners, és una mica estúpida. Se solen fer moltes coses amb temps a canvi de no res... i l'escriptura, potser, en siga una.
I això que és un costum o moda de l'accés lliure i gratuït "sempre recaigut" sobre l'escriptor... Clidice, no et sembla una "rabieta"?
més que una rebequeria, em sembla un tema susceptible de ser tractat en llargues jornades de gin-tònics o, de ser recurrent en els blogs, revistes, llibres i tertúlies pels segles dels segles ... :)
Amén.
Estic d'acord amb Clídice; el gintònic hi ajudaria bona cosa.
Salut i Terra
Escolta Francesc, puc entendre això del gintònic amb la terra( la Ginebra s'obté d'unes baies d'un arbre arreu de la Terra) però l'abús d'aquesta barreja no puc relacionar-lo, per més que m'ho propose, amb la Salut.
Arrisca't home i canvia una mica... Podries proposar per acomiadar-te en els comentaris " Enamorat i saltimbanqui"... je, je.
Publica un comentari a l'entrada