Sentir-se profundament estimat

A casa del Príncep arriben regals sense celebrar cap esdeveniment especial; petits estols d'amor, tendresa i gratitud que celebren la vida. Són testimonis silenciosos que parlen d'una bondat subterrània, d'una generositat i gràcia ofertada pels qui m'honoren, home d'atzavara, cristall de remoguda arena, inconsistent de vent i pols com sóc.

No és aquesta exposició una prova de falsa modèstia, perquè l'excel•lència de tot allò escrit o vist s'arrela fora de mi, en l'oasi d'aigua pura i fresca regalada pels altres: en diuen clara, profunda, penetrant amistat.

Gràcies, moltes gràcies amics i, d'aquest meravellós cabàs, agafeu-ne  vosaltres, lectors... preneu bocins d'inquieta, amable i creativa vida... amb les mans, els ulls, els pulmons.

L'amor que ve dels altres.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir