dimecres, 29 de setembre del 2010

Interrogants


Digues mare, creus tu que m'enlairaré algun dia?
Per què m'agraden tant els núvols?
Amb quin pols podré escriure en ells?
La sang, a poc a poc, se'm fa més negra i, encara cada dia, l'empre amb la il•lusió de construir.
Ara, quan tot el cel s'abilla fosc, la nit i el fred s'entreguen als humans.
La teua fe -gràcies per regalar-me aquest viure- és prova i vent que em reconforten: sobreviurem.

- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

4 comentaris:

zel ha dit...

Màgic pensament, enlairar-se i escriure als núvols...

Príncep de les milotxes ha dit...

No cregues que m'he oblidat de tu; aviat tindràs notícies meues amb regal.
Besets

Olga Xirinacs ha dit...

Hola, Príncep. Fa poc vaig escriure un post: Conte del núvol negre.
Costa poc ser dins d'un núvol, a muntanya hi som sovint.
Tens resposta avui al meu blog, sobre llibre en xarxa.
Gràcies.

Francesc Mompó ha dit...

Senyor Abad i Bueno,escolta, envia'm l'adreça i et comente l'assumpte del bolet.
fmompo@msn.com