dimarts, 6 de setembre de 2011

Professió de fe per al nou curs escolar


Visc en un desert on la vacüitat m'omple de bat a bat. No hi ha intersticis que afegisquen o furten sentit a allò que sóc.

No necessite emocions externes, ni muntanyes de paraules. Tampoc no em calen les polítiques de moda i fa massa temps que vaig renunciar dels maquinaris que fabriquen notícies.

Com el conjunt buit a l'àlgebra de Boole, així són -als meus dies viscuts- certs white collars disfressats de polítics de poca monta, creguts ells que dirigeixen la Realitat: remodelen la crisi de valors i econòmica tot exigint sang i suor al poble, la qual cosa manifesta l'ínfima categoria moral d'alguns dirigents.

Abomine la silicona estival, la pallerofa televisiva i les modes. També qui especula i malversa la senzilla vida: menjar, beure i s'atreveixen -tot desconeixent les vocals- amb el verb "estimar". M'avergonyeixen alguns programes, allò que diuen i proposen. També les veus quan normalitzen les mentides.

Sí, sí... no féu càbales! No he mort mai cap formiga. Però, ai de vosaltres macarres de la paraula! Amb un fil de llum us assecaria les cordes vocals!

 
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Ara, després de fer una repassada als meus incomptables formiguicidis, m'acabe de sentir com una serial killer. Tanmateix estic encantada de llegir-vos Príncep :)

Príncep de les milotxes ha dit...

Ai plena de gràcia Clidice, sempre tan amable passant-te per aquest petit món meu.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Si bé es cert que no tots els polítics són iguals, sí que ho és que els que han estat escollits per la minoria que acudeix a les urnes són d'un nivell moral baixíssim.

Príncep de les milotxes ha dit...

Xiquets i xiquetes si ho diu Lali - que sap de què parla- fem-li cas a ulls clucs ;)