diumenge, 7 d’octubre de 2012

Història del fill que narrà el vertader amor de l'home d'aigua.



                                                                                        A Guillem.


Ella li preguntà:

- Què és allò recordat que identificaria el teu pare?

- La seua capacitat de fabulació i la bondat.

- I de la teua mare?

- La seua eficiència en el treball i les qüestions domèstiques, la defensa dels seus.

- Saps què?

- Digues...

- Sempre t'estimaré.

- I com pots afirmar amb aqueixa seguretat total el que dius (ell somriu)?

- Perquè aquest és un amor seré, m'ho diuen aquests cabells marins. Amb ells apaivagaré qualsevol de les tempestes.

- Ho sé... Habite i sempre habitaré el teu desig; però desconec fins a quan podré parlar amb tu, mirar-te, acaronar-te... Arreplega'm amb les mans; estic esdevenint un home d'aigua.


La música ací...

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir