dijous, 22 de novembre de 2012

Evaporar-se


Quina realitat som?
Quines vides tenim?

Les autèntiques, les invencibles, les construïdes, les fracassades?

Evaporar-se de la xarxa és quasi impossible un cop t'has engronsat sobre el llit de puríssims electrons; però desaparéixer del facebook, del twitter és tota una experiència, meravellosa.

De sobte mors; t'esborres a tu mateix: la teua veu és com xiulet diluït d'un vent nevat enmig del món que l'ha provocada.

Perds els contactes, t'aïlles, no cerques espills on mirar-te, camines per l'única veritat d'una memòria animal: la teua.

I li jures fidelitat exacta, com la presència de la carn que t'aferra, et subjecta, t'enganxa, et fixa, obstinada, als batecs de l'existència per caure, inevitable, al llindar dels somnis.

Vet aquí el preludi, de la foscor absoluta, pregona: oblidar la llum més austera. I ningú no et pregunta res, ni s'acosta amb l'orella per saber si guspires, cavall trencat amb crinera de plata...

Escrits demacrats, frases perdudes, mots coixos, sons corruptes, al capdavall, una vida massa humana.

Morir agafat de totes aquestes pèrdues, sense enganys ni compostures, convençut de l'amor pels teus, d'un silenci que t'habita: oh bell, estimat poeta.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

4 comentaris:

vicentsanz ha dit...

Però i la iPad? Què n'has fet de la iPad mentrestant? L'has llençada a la séquia o encara et fa paper, t'entreté i etcètera? O senzillament t'has densentès de tornar-la a carregar?

Príncep de les milotxes ha dit...

No mai he tingut una ipad; per ell has guspirat.

Una abraçada.

José María Souza Costa ha dit...

Holla,

I am Brazilian ( Brazil )
I have a blog.
Please, you can now follow-me this blog.
Welcome to my blog.
I am happy
HERE
www.josemariacosta.com

Clidice ha dit...

Em costa comprendre la solitud. De les xarxes, ves, hom n'empra el que li convé. Sóc tribu. Salut mestre.