dimecres, 17 d’abril de 2013

Prohibida

Prohibida!
Deien que l'havien prohibida...
Una paraula o, potser, era una mirada?
Un paisatge interior, la calidesa i desig d'un gest?
Durant 1826 dies, a cor obert, li havia pintat la llum.
Eren cecs els seus ulls? Se n'adonaven d'aqueixa torrentera d'amor?
L'actitud de l'altre no l'importava gens ni miqueta.
Ell s'estimava cercar la claredat que estenia als terrats en puntejar l'alba.
Ella s'estimava els farolets nocturns titil·lant en gerundi, el tacte compartit dels predicats i la blava imaginació ; ell conjugar les modalitats absolutes del viure amb i per ella.
Tots dos se'n fotien d'aquest tipus de paraules dites que tot ho prohibien.
Res no existia tan fort i poderosíssim com aqueixa passió transparent, una deu profunda on, amb llavis i secs, apuraven la vida...


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir