diumenge, 21 d’abril de 2013

Cabassos d'amor


Feia 60 dies que hi era en aquella cambra de parets blanques, cambra d'amor. Jeia un cos de quaranta anys i mig pulmó, ennegrit per carreteres de quitrà i tímides boires de fum passades que li havien deixat cicatrius, ferides de mort.
La seua mare d'una vuitantena d'anys m'ho comentà mentre guspirava.

Algun capvespre marxava empetitida a la casa buida i, un cop de volta, parlava:
- He anat per netejar i posar ordre a la casa; he omplert la nevera i regat les plantes. També per plorar a l'engronsadora on ell seia, al corredor de la porta d'entrada...

Jo era testimoni d'aquella tristesa; immòbil, em costava guardar compostura.

- Pobre fill meu! Un petit fil me'l lliga a aquestes mans velles; no tinc a ningú més i en marxar al poble una por grisa em somou el cor. Mira que si s'enlairara la meua milotxa, la pena se'm tragaria.

Olia a escatol i inodol. Hauré de deixar-te; i la cambra se l'engolia, ràpida en noves carreres.

Palplantat en aquell corredor, jo pensava en l'estercobilina i les seues mans; mans llaurades pels anys, però sempre pacients; en les mans d'una mare, carrejats cabassos d'amor.

4 comentaris:

Rosamari ha dit...

Una mare!

Rosamari ha dit...

Un fill!

novesflors ha dit...

Príncep de les milotxes, Cavaller de les Lletres, vinc a desitjar-te una bona diada de St. Jordi.

Príncep de les milotxes ha dit...

No sóc enamoradís dels Sants, però guarde els teus mots en l'altar de la meua cambra interior.
Encara ens falten tres anys per a concloure el contracte de desaparéixer del blog... Però crec no serà el cas...
Besets novesflors...