dijous, 9 de maig de 2013

Rutines

Kimberly-Clark ja em coneix.

Som amics de mirada.  En entrar a la cambra, òbric la porta de l'esquerra i salutació, sense efusivitat, però cortés, fin i tot diria que educada.

La safeta dels  glopeigs de la boca i la cel·lulosa per eixugar-se les mans em fan l'ullet.  L'espill no consent quatre esguits que, molt subtil, m'assenyala perquè desapareguen.

Rutines. Obrir les parpelles, cercar els bolquers, pixar, netejar, rentar-se les mans, agafar de nou els somnis, aqueix motor del matalàs que els engronsa.

Tot és al seu lloc adient, les coses i objectes, el rebost dels records, la prestatgeria del vocabulari i la  consciència ràpida que tot ho ordena, estima i pensa.

El viure és ple de rutines: píndoles, poemes, papers, paraules, pèrdues, palanganes i el pasme que ens botona el pàlpit.

Rutines prèvies a la proximitat que tu em projectes... I així,  poder parir el pes de les paraules, apamar el seu centre de gravetat, aquesta vida nostra que ara ens pertoca.