dimecres, 8 de maig de 2013

Vocació

Viu a Gilet, i P, auxiliar d'infermeria, és tot un catedràtic de la vida.

Col·locar un ènema.... (tots els culs són iguals), guants,  vaselina, fer respirar profundament o si més no, fer cantar els pacients perquè relaxen la musculatura rectal... i notar com es buiden els líquids a l'interior dels cossos malalts.

Aixecar els pacients, canviar-los de postura, animar-los o fer-los riure amb el típic humor guaridor i sorneguer dels valencians.  Eixut, com una canya de bambú,  el cos de P. es vincla, però no mai es trenca. És un maquinari perfecte, un mecanisme de politges que fa o empra la força mil·limètrica- ni molta, ni poca- per millorar l'estat físic i psíquic dels convalescents.

- Aquest és un treball molt més que professional. No maneges objectes, coses... Són persones. La naturalesa humana vista sense embuts, aqueixa carn compacta que, en altre temps,  pensàvem inamovible, però,  al capdavall, efímera, trencadissa, com una vela sota una tempesta de vents...
Si tots els homes i dones  passaren per ací una setmaneta, la visió del món i de les relacions entre els éssers humans canviaria... " deixa caure amb total humilitat.

Bon dia tingues P., que dugues, per molts anys, aqueixa llum al front.
Bon dia tingues P.,  que sigues, per molts anys,  l'esperança dels grumets perduts.

1 comentari:

Maritxé ha dit...

Ben pagat estará P quan arriven a la seva mirada aquestes paraules tan tendres amb les que tu l'has retratat!
VA PER ELL...VA PER TU!!