dissabte, 4 de gener de 2014

Capvespre ventós amb el príncep

    Plovisqueja en la foscor més absoluta, ara ja, de nit, quan els colors dels horts són tan sols una olor particular i diversa.
    Córrec pels fraus, veloç com un llamp, l'única llum del meu príncep petitíssim. El terreny abrupte i reptador esdevé una avinguda per a mi.
    Cauen petites gotes sobre el musell i veig com mira aquests ulls meus fosforescents. M'ha demanat que l'acompanyara. Una fruita, dues, ha collit a les palpentes.
   
    Un ventijol movia el fullam. De terracota pura el seu somriure.

    Hem tornat a l'avinguda neta i, asseguda, m'oferia gallons àcids, dolços.

    Mentre jo mossegava les peces, veges tu què pensava.
    Era feliç, car en el silenci mullat del capvespre li he sentit dir:

    "-Ella m'ha besat l'olor dels meus llavis taronja".

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir