dilluns, 6 de gener de 2014

Mirada

  
     Ningú no m'ha mirat mai com tu ho fas. Directa, sense cap pudor, ni vergonya. Mires molt més enllà de la carn, capaç de despullar-me l'ànima. 

     És per això que he restat nu de les darreres postures, convencionalismes, artificis amb què lluite; m'he sentit valorat per aqueixa íntima matèria i l'aire que compartim. 

     Un home petit observat per una bella gossa que corre, saltironeja i em duu soques oblidades d'arbres que abraçaren la Vida, com nosaltres serem. 

     Cau a terra una llagosta i amb ella jugues. Em portes una albergínia abandonada i la mossegues; dues, tres que les menges sense escarafalls. Te n'adones d'una abella que zumzeja. 

     Abracem-nos ara, sota el sol tranquil de la vesprada que comença, en aquest present tan lluminós, tan òptim. 

Tu i jo, incondicionals.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir