dimecres, 5 de desembre de 2018

CH3 COCH3

ACETONA

Em mira, sí. De tant en tant, ara és ella que em mira. Però no em veu.

No puc olorar-la, però avui té les ungles d'aigua.

Conviure amb aqueixa personificada discreció. La transparència dels dits i les mans rosa. 

No vull parlar de la correcció que batega al treball, d'aqueixa asèpsia, la formalitat per la qual  aquesta vida esdevé insulsa. 

No puc olorar aqueixa poètica acetona; però albire els malabars digitals fets rere penombres fluorescents. Ahir eren roges, però avui té les ungles d'aigua.


Sé, que no mai m'arraparia el cor.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir