Havent vist les lluna i la neu de l'ahir, capte petites variacions d'amor a la pell quan observes.
Al voltant teu s'arraïma la tendresa i, ubèrrima, somrius a tothom.
M'agafes la mà i, irreal, passeges el delit que grave amb mots per als textos d'un futur. Escrivim d'allò que estimem, d'allò que vivim més enllà de tostemps, d'allò que busseja per sota de gramàtiques i sintaxis.
No m'importa gens reincidir, esdevenir plumbi, pesant si als ulls sures de llum; no mai s'assecarà el diccionari si en parlar l'hàlit t'acarona els llavis. Mai de la vida se'm negà pels vents la joia, la bellesa.
Què es pot fer amb tot aquest amor? Contra l'erm, contra el silenci, sembraré l'oneig perquè s'escapolisca del centre d'aquesta Via Làctia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada