Pistatxos

Com un remolí en traspassar  la porta de casa  s'adreça cap al rebost i l'únic mot que diu és "pistatxos, pistatxos, pistatxos".

La dona dels núvols ha de tindre un nombrós excedent perquè aquest ocellet llèpol de sal no s'atura en seure a taula. El plateret de porcellana amb una dotzena de llavors i la seua tassa de borreguets que l'observen mentre beu ja estan llestos.

Cal observar el moviment precís dels ditets per separar la closca del fruit. Sempre demana ajuda, si no pot amb alguna peça. Li expliquem que la sal cal prendre-la amb moderació. Hi ha un somriure en cruspir-se'ls que demana més. El subministrament assegurat. I per reblar el clau: 

-Dàtils, dàtils, iaio vull dàtils.

Separa la polpa del pinyol; sap que aquest darrer, com els llibres, no és menjívol.  I tot seguit continuem amb la lectura del llibre d'Anna Llenas el monstre de colors va a l'escola...

Muntanyes

Estem a les muntanyes nevades. Des de la finestra puc veure-les.

Però la febra em té segrestat en una zona solitària d'on he decidit no eixir.

Ahir passejava pels carrers de la ciutat i em trobava perdut, fora de lloc, una ciutat i carrers que viu de vendes i compres.  Observe el caminar de persones i sembla que tot és negoci i despeses. A l'aparador de Viladomat un equip complet d'esquí pujava més de 2500 €.

Estrany, solitari, no sabria viure en un lloc dissenyat així, per al consum exacerbat.

Cada cop més analitze el viatjar com un consumisme decadent vist com està el medi ambient i la ignorància que projectem sobre ell mateix.

 No tenim remei els humans, la vida entesa com un projecte en l'equilibri és pura quimera.

Acabarem amb tot.

https://open.spotify.com/track/5dtL2wtfZu7kLhboKWEcwl?si=mIDHhAFeQJCYiUkBzZX7-g

Merda que tot ho enfonsa

Aproximadament 648.000 minuts han hagut de passar per arribar a l'inici de l'acabament de tanta mort i destrucció a Palestina i Gaza. Ja veurem, faig epojé i ho pose en dubte, car com les denes d'un rosari a dia d'avui van caient 20, 50, 70 morts la resta de dies setmanals. 

Segons premsa alternativa i metges americans que han treballat a Gaza, a dia 2 d'octubre de 2024, calculaven en 118.908 morts, un 5,4% de la població total de Gaza. A hores d'ara sobre els 150.000 diuen alguns mitjans. Ja sabeu que les xifres ballaran segons on siga la festa i país. 

Vergonya d'uns dirigents israelians (extrema dreta + Netanyahu, et alii) que per interessos electorals de cara al poble han promogut el genocidi d'una població innocent, la Palestina. Esborra la infantesa d'un territori i desintegraràs una nació, aquest ha semblat el lema categòric del govern israelià amb el seguidisme i doble negoci dels EE. UU. amb la venda d'armes i, tot seguit i ara, en la reconstrucció de la ciutat i país. No cal dir res més d'altres guerres i aquelles oblidades per no ser televisives...

A casa hi tinc queviures, el rebost ple, llar calenta i llit suau. M'assec a taula on fumegen aliments i m'aborrona veure que els ciutadans de Gaza han estat eliminats lentament, quasi amb un càlcul que la resta del món no hem vist com si fora el nostre personal i propi problema. 

Hauríem d'haver remarcat aquesta hecatombe humana i lluitat (no sé com ho hauríem d'haver fet), a banda de tota la intoxicació ideològica i menyspreu d'organitacions humanitàries, per evitar-ho. Tan sols em caldria, per cinisme superlatiu, que fora promogut Biden per al proper premi Nobel de la Pau. Ara discutiran pel protagonisme d'unes molles Trump, Biden, Netanyahu. 

De Zelenski, Putin i altres...  Sembla que té més valor un dron que un nen!

Quina púrria de governants dirigeixen les regnes d'aquest món? Em pregunte com són votats un cop rere altre. 

Misèria la nostra, car ens mereixem allò que tenim! Calle, ja no vull dir. 

Ara cal fer, anem! 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir