Com un remolí en traspassar la porta de casa s'adreça cap al rebost i l'únic mot que diu és "pistatxos, pistatxos, pistatxos".
La dona dels núvols ha de tindre un nombrós excedent perquè aquest ocellet llèpol de sal no s'atura en seure a taula. El plateret de porcellana amb una dotzena de llavors i la seua tassa de borreguets que l'observen mentre beu ja estan llestos.
Cal observar el moviment precís dels ditets per separar la closca del fruit. Sempre demana ajuda, si no pot amb alguna peça. Li expliquem que la sal cal prendre-la amb moderació. Hi ha un somriure en cruspir-se'ls que demana més. El subministrament assegurat. I per reblar el clau:
-Dàtils, dàtils, iaio vull dàtils.
Separa la polpa del pinyol; sap que aquest darrer, com els llibres, no és menjívol. I tot seguit continuem amb la lectura del llibre d'Anna Llenas el monstre de colors va a l'escola...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada