Però la febra em té segrestat en una zona solitària d'on he decidit no eixir.
Ahir passejava pels carrers de la ciutat i em trobava perdut, fora de lloc, una ciutat i carrers que viu de vendes i compres. Observe el caminar de persones i sembla que tot és negoci i despeses. A l'aparador de Viladomat un equip complet d'esquí pujava més de 2500 €.
Estrany, solitari, no sabria viure en un lloc dissenyat així, per al consum exacerbat.
Cada cop més analitze el viatjar com un consumisme decadent vist com està el medi ambient i la ignorància que projectem sobre ell mateix.
No tenim remei els humans, la vida entesa com un projecte en l'equilibri és pura quimera.
Acabarem amb tot.
https://open.spotify.com/track/5dtL2wtfZu7kLhboKWEcwl?si=mIDHhAFeQJCYiUkBzZX7-g
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada