Gaza al meu cor

Obres l'aixeta i ix aigua; encara hi ha aigua. 

Obres la nevera i tens verdures, ous, formatges, pa i peix. Al rebost, descansen cebes i creïlles; a l'armari mel, café, mill i pasta de blat integral. 

Al forn veus l'hora vermella i com passen els minuts: hi ha electricitat. El termo s'encén i s'apaga: aigua calenta. Tens sabó al celobert i la roba estesa s'eixuga al terrat. Rere la porta i a la prestatgeria metàl·lica hi ha un paquet de papes fregides, paelles i recipients de vidre per a cuinar. Si aixeques el cap més amunt hi ha cigrons i llenties i una mica de sucre que fa temps no empres.  

Tens un sofà i llibres a la vista. Pots escoltar, fins al capvespre, com les cigales estridulen a tothora. També pots posar-t'hi música, la Metamorfosi de Richard Strauss. Se'm violenta l'ànima a cada compàs. 

Vius amb tots aquests privilegis i respires lentament. Agafes la fusta de pins tallada per a l'hivern i la dus a casa. T'atures uns segons i continues. Notes la suor pegada a la samarreta. Et treus la roba i pots rentar-te; xampú, sabó amb essència de castanyer de les Índies i tovallola per eixugar-se. Amb roba neta i descalç, fas cap a la taula on anotes tots aquests relleus que s'anomenen lletres sense disfraç. Escoltes els lladrucs del gos tancat del veí, com frega amb les ungles la porta. 

Tot seguit engegues l'ordinador, selecciones els mots pensats mentre el teu cos t'obeïa amb feines casolanes, agafes una fotografia, ho carregues tot i prems la tecla per tal de publicar. Notes com s'allunyen els núvols i tal com arriba el capvespre el sol marca amb força novella l'horitzó. 

Tinc tot el que a Gaza no hi ha. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Abril, a les acaballes de juliol de 2025

Observe com dorm, confiada i tranquil·la, m'introduïsc als seus somnis de dofins que la passegen vora la mar a l'interior i tornada amb coralls i perles al coll. 

Hem entrat a la sisena porta del conte en adormir-se... Juga amb l'aigua i em crida que retorna amb mi. 

 

El braç sobre el seu pit, les petites cames i el baf de futur quan respira delicadament. Soc un privilegiat observador d'aquesta meravella. 

 

En canvi, hi ha per ací un xuclacabres anomenat Trump que aspira al Nobel de la Pau mentre deixa morir a milers d'infants del món per haver reduït ajudes a tot tipus d'organitzacions que equilibren la pobresa, malgrat els criminals que regenten aquestes oblidades nacions. 

 

No cal parlar del govern israelià i ministres amb la matança per assassinat i fam de personetes que són innocents com Abril. 

 

No han tingut la sort que hagen brotat llavors al cor de Netanyahu, un miserable de pell pètria, fanàtic i inhumà; li ha servit d'alguna cosa tindre fills? Que les pedres, l'arena i el sol són millors que tot el fem que es mou al seu cervell de putrefacta companyonia. 

 

Un tàndem que desertitza tot allò que toquen i on moren escorpins i serps de cascavell als seus passos. 

 

Criminals que somriuen a càmera i beuen aigua fresca al golf; o prenen el bany el dia del Senyor amb torrada de sardines tot seguit, per continuar --directament i per omissió-- sostenint aquesta històrica hecatombe humana. 

 

Mentrimentres, mà al ventall, politicastres europeus amb melics pudents fan el compte enrere per agafar vols i fer les vacances de 2025, aliens al patiment dels qui ni tenen veu, ni casa, ni menjar.  

 

Tan sols els resta -- ho diem aixì?-- la llibertat de morir per culpa d'uns malnascuts.

 

Abril, estimada meua de pell bruna amb coralls, quina púrria , quina gentola es passeja pel món mentre decideix vida i mort d'innocents.

 

 Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Estrafolari estiu

Llig la relació entre Virginia Wolf i Vita Sackville-West i, per banda de la primera, observe un ego més gran que una pedreta de riu (un col·lapse comparatiu en veure com se relacionaven certes dives de l'època).Ostres, com se les gastava! Sembla que, a la fi, forma part de l'essència de l'humà. 

 

Llig la premsa i implosione fins esdevenir un micropunt de vergonya, escàndol i vòrtex mancat d'esperança. Trump un canalla (amb la cohort de yarvinistes egòlatres com Rubio, Vance i Hegset) que és votat també fins per individus que se n'adonaran com els puteja i menysprea. Serà ja tard, però viure per a veure! 

 

Abascal una xinxa que no ha pegat xapa a la seua vida, un vividor a costa de la democràcia que vol destruir-la (no pot existir ningú si no és dins la seua idea de naftalè d'Espanya), un xenòfob oportunista i racista que ataca els sense nom i projecta una covardia allunyada de tot compromís. Un patriota de bandera cremada pel lleixiu de la seua llengua destructiva. Què podria dir la psicologia del personatge? 

 

Si parlem del "PP Feijol" i no fesol, emprenyat amb el govern i postulant, a tort i a dret, la salvació que arribarà amb ell com la terra promesa. "PerroSanchez és la cultura de la corrupció i l'hecatombe per al país de la pell de bou ensangonada", i tots els seus correligionaris resen "Amén". El nivell intel·lectual d'intervencions i el tarannà que procura pels ciutadans és dissolut. 

 

Si parlem del PSOE sembla en una bassa on s'enfonsa i treu el cap, repetim, s'enfonsa i treu el cap, bandejat tant per esquerra i dreta a veure quines llàstimes poden obtindre ambdos. Mentrimentre ni solucions pels governants públics sobre la pesta de l'especulació en vivenda, una educació que llangueix i lentament mor ofegada per "burrocràcia", serveis públics com sanitat esmorteïts, si no cerosos i catèquics. 

 

Els assumptes dels ciutadans oblidats/aparcats, mentres fan càlculs d'almanacs al poder i no eliminen tots els privilegis (sous, dietes, pagues, jubilacions, xòfers, assessors i més sous vitalicis, a banda de les sumes immorals obtingudes per conferències de pa i calbot) de la tan blasmada classe política en la diana de ments autoritàries que ja es llepen els llavis. Calor que fonga tots aquests intrusos que arrosseguen pel llot l'autèntica política! 

 

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Navegant l'estiu de 2025 sense Jana

He escrit quasi tota la meua petita obra en absoluta solitud. 

Plàtan de la deu la Caritat

Allunyat de gurus literaris i capelletes, però amb petites excepcions com la fidel Jana fins el darrer estiu, la Serralada d'Espadà a Aín amb els seus matolls, arbres, pedres d'arenita i ocells. També amb mosquetes i mosquits envoltant-me els ulls i la serenitat del murmuri del vent als Noguerals, tímides macrolepiotes i fullaraca seca de sureres que contrasta amb l'ombra magnífica dels àlbers estiuencs. 

Avui content com un xiquet per estrenar les meues sabates amples de passeig per muntanya, les millors que mai he tingut. Em costa poc per tal de beneir la Vida, tot i que això no soluciona la de la resta d'habitants del planeta. 

Les mans m'olen a poliol i Bach m'acompanya pel camí (Cantata "Wir danken dir, Got, wir danken dir"BWV29; encara vessa aigua a la Font dels Noguerals i, tot que lentament el món sembla enfonsar-se per decisions d'alguns humans, li faig voltes i més voltes al per què i com descobrir motius per no entristir-nos lectors, sigueu uns quants o uns pocs. 

Mentre els lledons creixen i s'eixamplen i les verdes pomes se m'ofrenen amb la llum, escric com he fet sempre i camine. 

Baixant dels Noguerals

 

Bon estiu companys! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir