Hem entrat a la sisena porta del conte en adormir-se... Juga amb l'aigua i em crida que retorna amb mi.
El braç sobre el seu pit, les petites cames i el baf de futur quan respira delicadament.
Soc un privilegiat observador d'aquesta meravella.
En canvi, hi ha per ací un xuclacabres anomenat Trump que aspira al Nobel de la Pau mentre deixa morir a milers d'infants del món per haver reduït ajudes a tot tipus d'organitzacions que equilibren la pobresa, malgrat els criminals que regenten aquestes oblidades nacions.
No cal parlar del govern israelià i ministres amb la matança per assassinat i fam de personetes que són innocents com Abril.
No han tingut la sort que hagen brotat llavors al cor de Netanyahu, un miserable de pell pètria, fanàtic i inhumà; li ha servit d'alguna cosa tindre fills? Que les pedres, l'arena i el sol són millors que tot el fem que es mou al seu cervell de putrefacta companyonia.
Un tàndem que desertitza tot allò que toquen i on moren escorpins i serps de cascavell als seus passos.
Criminals que somriuen a càmera i beuen aigua fresca al golf; o prenen el bany el dia del Senyor amb torrada de sardines tot seguit, per continuar --directament i per omissió-- sostenint aquesta històrica hecatombe humana.
Mentrimentres, mà al ventall, politicastres europeus amb melics pudents fan el compte enrere per agafar vols i fer les vacances de 2025, aliens al patiment dels qui ni tenen veu, ni casa, ni menjar.
Tan sols els resta -- ho diem aixì?-- la llibertat de morir per culpa d'uns malnascuts.
Abril, estimada meua de pell bruna amb coralls, quina púrria , quina gentola es passeja pel món mentre decideix vida i mort d'innocents.
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada