Navegant l'estiu de 2025 sense Jana

He escrit quasi tota la meua petita obra en absoluta solitud. 

Plàtan de la deu la Caritat

Allunyat de gurus literaris i capelletes, però amb petites excepcions com la fidel Jana fins el darrer estiu, la Serralada d'Espadà a Aín amb els seus matolls, arbres, pedres d'arenita i ocells. També amb mosquetes i mosquits envoltant-me els ulls i la serenitat del murmuri del vent als Noguerals, tímides macrolepiotes i fullaraca seca de sureres que contrasta amb l'ombra magnífica dels àlbers estiuencs. 

Avui content com un xiquet per estrenar les meues sabates amples de passeig per muntanya, les millors que mai he tingut. Em costa poc per tal de beneir la Vida, tot i que això no soluciona la de la resta d'habitants del planeta. 

Les mans m'olen a poliol i Bach m'acompanya pel camí (Cantata "Wir danken dir, Got, wir danken dir"BWV29; encara vessa aigua a la Font dels Noguerals i, tot que lentament el món sembla enfonsar-se per decisions d'alguns humans, li faig voltes i més voltes al per què i com descobrir motius per no entristir-nos lectors, sigueu uns quants o uns pocs. 

Mentre els lledons creixen i s'eixamplen i les verdes pomes se m'ofrenen amb la llum, escric com he fet sempre i camine. 

Baixant dels Noguerals

 

Bon estiu companys! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir