L'invisible nàufrag

Com anticipar-me als somnis si vigiles tots els mots que suren d'aquest bategar? No els tanques sota barrots, no, me n'adone! 

Veig sobre la taula aquarel·les... Les empres per amagar la melangia que em recorre els porus de l'ànima. Solitària és la pluja que t'acompanya, mentre neteges amb llum aquests desficis. 

Recorres avingudes i els fanals et somriuen mentre cride el teu nom des d'oratges profunds. 

Com era aquell tacte que em sorprenia, l'arpegi discret que provocava l'amor per paraules enlairades? 

Sense complexos t'escric ara, aïllat de tot i tots en aquest túnel de desigs. Exhalar cal·ligrafies per, altrament, reveure't les mans. Acull l'invisible nàufrag. 

Reverie Anticipation of Tim K
https://open.spotify.com/intl-es/track/0zcxjQgLZcxqR2O47qMDEu?si=b3c222a42657421a  

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

La dels diners

Centenars, milers de cames passegen per ciutat. Aquesta tan sols és un aparador de mercaderies, de vendes.

Sembla que açò mou el món, l'única realitat que compacta totes les butxaques.

Observe tantes fesomies, aquest deambular d'ànimes tot  cercant allò interior que les identifica. Impossible.

Intente una aproximació, dona amb gos pelut al braç, home menja al carrer prosciutto, rucola e pomodoro, nen llepant un pipo, leds obertes a 15:11...

Cabells distints, pells i colors amb diversos perfums, aromes particulars, sabates planes, botes, tacons. 

Amb l'esquena soporte en equilibri els edificis, les hores que passen, el repic de la història del Duomo mut.

A l'ombra ja fa fresca, i totes les nacions caminen tranquil·les amb els seus accents, sense cap perill --ni que siga mínim-- de guerra.

Hi ha una guerra oculta, invisible, normalitzada, no escampa borbotons de sang, però anònimament i silenciosa mata.

Aeroports

No ha estat, ni serà mai el meu lloc natural. Aquestes aglomeracions de bípedes, els negocis de restauració, menjars quasi prefabricats, botigues duty free, córrer pels passadissos amunt i avall fins que trobes el forat, el querosé dels avions, la contaminació aèria, l'auxiliar de vol que amb un "bon giorno" als llavis quan observe ningú li somriu.

Treballs invisibles els dels aeroports, equipatges, controls quotidians, identitats. Els motors bramant... L'avió que agafa pista i s'enlaira cap a la mar... Ací, al receptacle metàl·lic, el meu idioma és inexistent. Hi haurà algun poeta en aquest lloc llaurant llavors de paraules ara mateix?

Assegut i canviat de lloc. Ningú dona conversa al vol; tanquen ulls i escolten mòbils mentre li escric. És en silenci quan més li parle.

Masses de cotó i mar. Jo, confiat, al cap; qui alena amb mi a la cua. Tots dos surem separats entre els núvols, ella al reialme del seus elements.

L'amor

Sempre m'ha resultat misteriós el tema de l'amor; el sorgiment, la seua plural manifestació a través d'èpoques i cultures, els dubtes sobre vivències o experiències personals, les manifestacions públiques i límits propis del mateix, també les privades.

Veure'm a l'engolidor de passions i sentiments que prova, la voluntat d'oblidar-lo i l'efectivitat empírica d'aquesta empresa, la bogeria que possibilita i superació d'obstacles; la tendresa que genera en persones, la capacitat profunda i íntima d'autoengany, la forma en què es caragolen les paraules en parlar o divulgar els silencis; la vida de l'amor i l'hora de la seua desaparició, sense petges, ni empremtes, esfumat com aqueixa neu caiguda fa moments que tot ho esborra, els flaixos recurrents.

Escriure'l o ser escrit per ell i amb ell... Això ha estat el meu particular projecte.

Hafio Syngur de Taisei Iwasaki, Àlbum, Primer amor.

https://open.spotify.com/track/0YlVDvuitCxLRUlVVSOF5u?si=c4e4a3646c4c4300

https://youtu.be/XVEho8hDVDk?si=QN5nD-6-Uc1YFOWk 

Podries ser tu...

El meu amic, conegut al macromón literari, rep cabassos de llibres d'editorials. 

Somien totes rebre alguna de les seves paraules, barata paper i tinta regalades. Descobriment de nous valors, comprovació que la llengua nostra batega i vendes (no llancem molts coets) a posteriori. 

El que jo sé i guarde per a que s'esborre amb mi són els autors-espadatxins amb renom --de llibres dedicats a la seua persona, setmanes arrere-- que em passa per a ser regalats a biblioteques públiques per mi. 

Socialitzem la literatura, no mai pot fer mal! 

És clar que hauré de fer cirurgies minucioses per no ferir sensibilitats als futurs lectors: pobres egos si s'assabentaren. 

Apunt de pa i sang: si a les darreres fulles blanques no hi ha notes a llapis, malament.

Could It Be You, de Cindy Bradley. 

 https://open.spotify.com/track/2H8Haq5dS5CKo7cOHBL6Yt?si=800ff44014a44a9a  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Pensava en cignes

Pensava tantes coses darrerament... 

Pensava en guanyar alguns premis de poesia com el Vicent Andrés Estellés o el Ciutat de València, i per què no l'Ausiàs March de Gandia simplement per haver-li narrat contes en valencià a la meua neta des de fa quasi tres anys; també per ensenyar-li la pronúncia i les modulacions de la meua parla de la Plana Baixa... Però no ha estat així. I no és per a tant. Desconec certes mecàniques i conec històries de premis, llistes i editorials. 

Pensava que en algun moment algun conegut/amic en faria tretze lletres en alguna revista o diari sobre alguns dels meus poemaris/llibres digitals. Però tampoc ha estat el cas. No crec que valga res --tot i dir-ho--, emprar massa energia en tot açò. 

Pensava tantes coses... 

Pensava olors, pensava la llum de les figures, les textures dels mots, l'atzar poètic del tacte inacabat, el gust de la xocolata al cervell reptilià. Sense cap mena de repressió, tot açò ho pensava: metres i més metres de paraules cuites i quequejades, pensava en els embarbussaments de la tendresa a l'oïda, dites elles a la mateixa velocitat com se'm moren els òrgans interns i neurones; vaja, vessaven tots aquests pensaments digitals tan aliens als pensaments gravats amb tinta i editats als... 

Pensava que en un obrir i tancar d'ulls ja no hi seré, i totes aquestes cabòries i altres esdevindran tan sols un baf tranquil preparat per al no-res. 

Pensava com he estimat amb ombres i llums, en somnis i en les vigílies de l'alba, com he emmagatzemat punts d'amor com bits en discos mecànics, o bé en les memòries de discos Sata, en les parets que pintava, i ara ,com ho gravava formatat amb extensió btrfs als nmve. 

Pensava Abril, preciosa criatura, en el teus batecs quan seus, ens observem i escolte; també ho pensava en dibuixar o si demanes amb la teua desimboltura un dolç massatge als peuets. 

Pensava amb signes, en estrafolaris sons, pensava en grafies lentes i rudes; també pensava en tots els cignes que baten els teus cabells. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir