Aeroports

No ha estat, ni serà mai el meu lloc natural. Aquestes aglomeracions de bípedes, els negocis de restauració, menjars quasi prefabricats, botigues duty free, córrer pels passadissos amunt i avall fins que trobes el forat, el querosé dels avions, la contaminació aèria, l'auxiliar de vol que amb un "bon giorno" als llavis quan observe ningú li somriu.

Treballs invisibles els dels aeroports, equipatges, controls quotidians, identitats. Els motors bramant... L'avió que agafa pista i s'enlaira cap a la mar... Ací, al receptacle metàl·lic, el meu idioma és inexistent. Hi haurà algun poeta en aquest lloc llaurant llavors de paraules ara mateix?

Assegut i canviat de lloc. Ningú dona conversa al vol; tanquen ulls i escolten mòbils mentre li escric. És en silenci quan més li parle.

Masses de cotó i mar. Jo, confiat, al cap; qui alena amb mi a la cua. Tots dos surem separats entre els núvols, ella al reialme del seus elements.