Tot embolicat
Llig renglons esparsos i poden arribar a esgotar-me per allò que diuen, de qui ho diuen i la manera com s'enfronten al viure.
Llig dietaristes que un bon amic em proporciona per tot seguit dipositar a biblioteques públiques del poblet que m'acull. Si els autors pogueren pesar en balança l'esforç d''escriure'ls front al desapegament en lliurar-me'ls!
Editors i editorials li ofrenen les peces per si escriu unes línies promocionals per al públic comprador. No sempre ocorre.
Al dietari que llig hi ha reflexions sobre la vida pública situacions íntimes de solitud, enyor de temps passats, personatges de la vida cultural i política. Les misèries, també, de qualsevol d'aquests personatges pintats, per tal d'arribar a l'afirmació de "No hi ha ningú que siga la mare de Déu".
Alguns d'aquests personatges es creuen importants per a la història actual. Però si les parets parlaren...
Ara se m'acut el nacionalisme espanyol exacerbat mostrat per tot arreu, ràdio, TV, empreses de retransmissió en línia (Spotify, i altres per mi desconegudes) amb la ridícula història del mundial de futbol. Tot allò ocorregut al planeta, instigat i provocat per polítics de pa i calbot ha restat en l'oblit: genocidi de Gaza, destrucció del sud del Líban, els milers de morts d'innocents, enriquiment de companyies petrolieres i brokers.
Vaja, quin merder i fàstic amb tot açò! I calor per a reblar el clau, tot i que no dec mostrar queixes: amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada