dissabte, 23 d’agost del 2008

Les meues dones, X.



Els senders de l'amor són més abruptes
que els carrers empedrats.
(Thomas Hardy).


A la dona dels núvols i paper.


Plovia a Aín. Plovia i vares fugir corrent cap al bar de la meua tristesa que no et pogué acollir. Jo tremolava pels llamps d'una soledat que destruïa aquell món petit on vivia, acolorint-lo de fums. Però aparegueres, contra tot pronòstic, i vares fer equilibris en el pou blau de totes les nostàlgies. Com si del naixement d'un estel es tractara, un somriure de temps em caigué a la pell.
Des d'aleshores, em llevava demanant almoina als vianants de països estranys, i, en les avingudes boiroses, procurava converses amb estàtues de bronze per saber dels teus ulls: considerava la temperatura de les passions.
No podia creure'm aquelles mans afectuoses, que l'atzar de la pluja em calmara la set. Jo era un home gris, de cor pur, afaiçonat pels abecedaris tristos brodats als coixins; un escriptor d'inexplicables bogeries que ningú, ni tu mateixa, no comprenies. Incrèdul per tantes frases perdudes, les Gràcies m'havien fet caure, un cop més, en la llum del teu cos: ¡Oh meravelloses galeries de l'amor!
Plovia a Aín una exaltació de fe i alegria: aleshores, aquell vell somni canvià la vida oculta de les paraules que escrivia. Amb les llunes, el meu desig esdevingué el teu.

Josep Lluís Abad i Bueno


Agrair la fotografia a Manuel Holm.

4 comentaris:

manuel_h ha dit...

he necesitado un traductor para poder leerlo un poco, y me gusta. Gracias por utilizar mi foto.

Príncep de les milotxes ha dit...

De nada Manuel; Si algun dia te apetece conocer el texto no meimportaría traducírtelo totalmente, ya que los traductores dejan mucho que desear. Un abrazo y has ta la próxima vez,artista de la luz.

zel ha dit...

Saps què? M'ha agradat molt aquest nom, Aín, em porta a d'altres dimensions, a mons desconeguts i m'ha fet pensar en l'ecriptora Ursula k.Leguin, no pas per la rima, pels noms dels seus llocs i personatges que solen ser curts i musicals...
Preciós relat.

Anònim ha dit...

Preciós, amic.
Tinc el privilegi de conéixer la verdadera dona a qui dediques esta prosa meravellosa, que et brolla del cor i de les cèl.lules d'amor que bastixen la teua carn.
Un abraç.