dijous, 23 de juliol de 2009

Després d'un gran silenci


Aquest amor possible, de tan físic mineral, resisteix les busques de tants embats, els colors de l'absència i la fama, el groc velat en la inútil fotografia, l'oblit dels auris lletraferits...

Aquest amor -oh núvols desfets als braços de l'arc iris- de metàfores a l'inrevés que sura entre els blaus perduts de l'avinguda, penjat d'humils agulles d'estendre i el desig...

Aquest amor pels teus ulls, voraç, perspicu, atrevit...

Aquest amor sobreviurà com fet sagrat, més que real, corpori i imaginari...perquè ha estat, és i serà net de cor, música, pentagrama en la llum...

Senzill, no persegueix la veritat, ni l'art present, esfondrat de certes literatures; no s'obre de cames a cap famosa moda, ni assegura cap alta filosofia.

Aquest amor de mots, com una ombra de setembre, ignorada i metafísica...

Aquest amor de magrana, regalima suc de tardor concentrat en lleu paraula... com aquest sol que es pon -en cridar-me- rere el gest dels teus dits...

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir