Gürtel, presumpta sinonímia d'un mot

No és real vessar tanta tinta "tonta" per un mot, però així són les excrescències de la literatura política. Hauríem d'inventar una excusa, una aposta valenta per rebentar les pústules de tanta podridura.

Gürtel, sona fi, exclusiu, tan masculí que el desgavell i la vergonya aliena s'obren poderoses si tens una mirada humana. Per això perdràs la fe que mou montanyes si, al capdavall, tot resta com el groc que s'embeu -golut i singular- un petit forat negre: les vísceres de l'Univers, amb angúnies, el bossarien.

Gürtel, em sembles familiar per tot el que sent i he sentit, per allò que s'ha parlat: convertir mentida la veritat;

Gürtel ningú no dóna la vida per tu, ans el contrari, tu fas morir il•lusions, esperances de persones que senzilles treballen per subsistir.
Val 120.000 euros un esmorçar de la nostra Generalitat?
Quina pèrfida, malvada ostentació!
I vosaltres dieu representar-nos?

Gürtel qui ets realment? Seràs com diu Josep Pla una "contrarietat incontrolable" del sistema, més que una "contradicció" que cal pagar? Té massa nafres la democràcia i puden.

Gürtel no és cap ficció, malgrat que sone professional: cares dures, buscabregues, pocavergonyes, sepulcres, ninots no indultats de foguera, vampirs de la sang aliena, vividors forassenyats de somriure plàstic...

No li podem treure ferro a l'assumpte amb aquella tàcita frase de Fuster; us dic que els vostres pecats de gomina fàcil fan oix.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir