dissabte, 21 d’agost del 2010
L'home que llegia els pensaments
Aquell capvespre s'assegué al banc del centre comercial. Ràpides, li tremolaren les mans que iniciaren gargots d'aquelles dues vides.
Temps arrere havien estat enamorats. Ai, aquella joventut! El sol, l'arena, les platges, l'aigua, els núvols. Si l'ombra de la natura, si la llum furtada pels àlbers parlara... Quina història més esplèndida!
S'havien vist en unes escales mecàniques. Ella baixava, ell pujava; el cor es revolucionà per tan tendres records. No hi hagué cap retret, cap rastre de malícia en les mirades.
Als seus ulls, ballà ocult el secret d'aquell fill impossible.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Una trobada que marca, un impossible somiat, vaja, preciós!
Sembla una trobada Dante-Beatrice moderna. Genial!
Quin moment ple de màgia i sensacions!
Salut.
Publica un comentari a l'entrada