dissabte, 4 de desembre de 2010

En el teu nom


Ets supervivent, a més d'un negre. I musulmà. I prou...

No tens nom, no existeixes, cap síl·laba no et sosté, ni una ombra.

I treballes, i treballes i, encara més, treballes... Sembla com si pel treball volgueres allunyar-te de la pàtria i infantesa. Balanceges amb els braços un món gris del qui, fins i tot el capatàs, se'n fot en anomenar-te "nena".

- No maltracteu la meua nena, diu per la boca d'espart, picada per bacteris. Tu aixeques 40 quilograms de ràbia al camió taronja i 40 quilograms més, caixons i caixons de silenci, amuntegats i lligats camí d'un magatzem que desconeixes. Malparits, els foscos bocs que et furten sou i dignitat.

Mentrestant, la llum de les dents blanques soterra les més sòrdides vexacions, i et signifiques amb somriures.
És per això que, en aquest capvespre d'un jorn més i miserable, t'òbric la ment i faig meu l'intent perdut per on gemegues d'esperança.

En el teu nom fuetege aquests neòfits de la imitació fàcil, els personatges qui capegen somnis de poder; és per això que són butxaques foradades, morts vius que avergonyeixen la nostra petita humanitat.

En el teu nom cisellen aquests mots tot el menyspreu, l'abús disfressat, l'explotació de les Empreses de Treball Temporal...

En el teu nom els mots enderroquen aquests temples del buit, les falses figuracions, la decrèpita i permissiva política...

En el teu nom bloquen els mots aquesta ostentació que et xucla la sang tan meua, que sóc ara, ben negre i musulmà. I prou...

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

4 comentaris:

Vida ha dit...

Magnífic text.

Wanderlust ha dit...

Se m'ha quedat un posat trist i pensatiu. És terrible haver d'abandonar el teu país i les teves persones, és inimaginable, i molts quan arriben nomes troben pals a les seves rodes. El teu text és molt expressiu.

Eulàlia Mesalles ha dit...

magnífic, cert.

Príncep de les milotxes ha dit...

Celebre que us haja agradat.
Dir, parlar, és allò que sé fer una mica millor; però una mica.
Almenys trie sobre què parlar, i em crec afortunat per això i encara molt més per ser, de tant en tant, llegit.