Ja he dit quines han estat les meues despeses nadalenques, la meua felicitació d'any nou i tan sols em resta treballar.
La meua roba de batalla: un jersei pulligan negre de fa 7 o més anys, pantalons menjats pels talons i sabates marrons de pell girada. Procuraré no oblidar-me del cap.
Demà toca parlar del pas de la filosofia platònica a l'empirisme de David Hume. Com puc comprimir tantes vides, paraules i històries en 55 minuts? Això és de bojos!
És la mateixa sensació patida en dirigir-me cap a una llibreria i agafar de la prestatgeria l'obra poètica d'un autor/a per 58 €. Com gosa el mercat posar preu a tota una vida gravada en paraules?
Estem una mica bojos, ben cert. però no oblidem que una de les vertaderes bogeries viscudes quasi accidentalment és la crisi econòmica actual. Darrerament s'intenta camuflar amb el futbol, la loteria, més futbol -opi del poble pobre (o ric, qui ho sap?)- també amb programes de vides de persones obscenes, cine tou per a encefalogrames plans, 0, una programació fem-fum que contamina per sota i per dalt: en què heu transformat l'aire Leire?
Un ramat d'hipòcrites i polítics penells, espavilats, vividors negocien sobre l'edat de jubilació del ciutadans, dels altres... ells no entren en el sac.
Quina vergonya em fan!
Empren un sedàs doble, una diferent vara per mesurar.
Tan sols em resta veure a "la caixa boba" les REBAIXES- més opi per als pobres-.
Haurien de fer exercici d'humilitat i justícia social i solidària.
Anul·lar tots els privilegis que tenen: sous, percentatge de l' I.R.P.F, dietes, transports, sou de jubilació, etc.
Aquestes esdevindrien unes VERTADERES REBAIXES. Allunyats d'aquest vampirisme, després podríem continuar parlant de l'autèntic servei al Poble.
També de Poesia.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
2 comentaris:
Per dalt ens vampiritzen, però no oblidem que per baix som com som. I, com vaig llegir ahir, no recordo on [:(] sempre hem estat un país de rics amb la butxaca de pobres. No ens en sabem estar i gastem com infants, la majoria. Culturalment sempre hem tingut l'austeritat com a cosa dels rancis i avorrits calvinistes.
Per cert, que tinguis un bon retrobament amb la feina, malgrat la compressió temàtica :)
Hauríem d'aprendre encara moltes actituds i formes d'acarar la vida, Clidice.
No podem, ni devem ser uns grandebades.
Publica un comentari a l'entrada