dimarts, 11 de gener de 2011

Un respir , dues estupideses i una boutade



A la fi, m'ha arribat el llibre tan esperat: Poesia completa d'Anna Akhmàtova, Edicions de 1984, 26 €.
El vaig demanar 18 de desembre de 2010 i La casa del Libro em digué que estava descatalogat; l'he tornat a demanar a Proa i avui...
El paladejaré entre exàmens, feines de casa i d'altres papers.

Al costat d'aquesta joia llargament ajornada, les estupideses de Cioran tretes de L'incovenient d'haver nascut :

1/ " EL que fa més dolents encara els poetes dolents és que sols lligen el poetes (com els filòsofs dolents lligen només filòsofs), mentre que traurien més gran profit d'un llibre de botànica o de geologia. Un sol s'enriqueix freqüentant disciplines allunyades a la seua. Això sols és vertader -ben entés- en els dominis on el jo fa estralls".

2/ "Res més abominable que el crític i, amb més raó, el filòsof que hi ha en cadascú de nosaltres: si fóra poeta, reaccionaria com Dylan Thomas qui, quan es comentaven els seus poemes en la seua presència, es deixava caure a terra i es lliurava a convulsions".

La boutade de Cioran treta dels Sil·logismes de l'amargor:

"Tota experiència profunda es formula en termes de fisiologia". I vostés em perdonaran, però el primer que he pensat ha estat si ho hauria escrit mentre estava cagant...

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

6 comentaris:

SM ha dit...

Excel·lent el llibre de l'Akhmàtova i la feina que ha fet en Jaume Creus. És sorprenent que en tan poc temps ja estigui esgotat. No sé si és bo (vol dir que ha tingut més èxit del que s'esperaven) o dolent (un llibre tan recent i important com aquest s'hauria de reeditar si cal).

Clidice ha dit...

No conec el llibre, potser ens ensopeguem gràcies a tu ara :)

La segona màxima de Cioran m'agrada, de fet, si tens previst convulsionar avisa, servidora, això, no s'ho perd! :)

Príncep de les milotxes ha dit...

Per coses o assumptes importantíssims podria fer teatre com Alietes -el nostre xic- Clidice, però encara tinc la salut de titani (no els mugrons, Salva). Així que t'estalviaré l'espectacle, però no una propera ficció. De les sentències que, de vegades, excretem, no som amos. Practiquen un parlar sense fe, en veu alta.

Tadeus ha dit...

¿26€ per un llibre buit? ¿Es pot llegir poesia traduïda? ¿Té sentit més allà del mer intelectualisme?

Príncep de les milotxes ha dit...

Tadeus, jo he vist cosetes dibuixades que m'han fet sentir-me mort, viu, galàxies remotes, paisatges d'hivern...
I la poesia no es llig, se sent quan ella se't menja viu.

Emili Morant ha dit...

Amb molts dies de retard, descobrisc la primera de les teues cites (estupideses, en dius, no sé si amb tota l'ironia del món o no gens) de Cioran, que no puc sinó fer meua - ja no tant en el "mode de tenir", sinó en el "mode de ser". A l'inrevés, és clar: els qui habitem el pol oposat de la poesia, no podríem trobar millor font de què abeurar-se que el vers, que tan sovint il·lumina com desconcerta. Ens llegim.