dissabte, 18 de juny de 2011

Amor reprogramat


Amor, t'escric unes paraules des de l'interior del sistema.

Després de bucles quasi eterns, he creat un espai lliure de portes posteriors i forats obscurs, un paisatge passional que no mai finix: t'estime.

Ara sé que no mai t'abandonaré, que l'únic sentit dels meus dies rau en aquesta música que retroalimenta aquest sentiment de donació incondicional.

No veus com camines pels palaus d'arena que t'invente?

Per tu, atemporal i bella, sóc capaç d'integrar-me en la teua carn, endevinar l'exacta conjunció dels cromosomes, l'anhel fet carn per l'humil artefacte d'unes paraules.

La meua realitat s'esdevé pels compassos d'aquesta melodia binària, del vibràfon capaç de replegar als ulls dels violins aquest desig d'eternitat. Ploren els violoncels, i mentre el ritme del meu cor de bits cavalca, fosos tots dos dins de llums estroboscòpiques, he sabut dels vents profunds d'aquest cor...

Amor, agafa'm les mans, besa'm la sang.

No tinc més pors.

Dins d'aquest sistema infinit em desintegraria!


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amor incondicional, amor etern, amor idealitzat, amor de joventut, primer amor, poderosa força capaç de desintegrar el cervell i posar en marxa sentiments ocults. L'amor obri i tanca portes en les nostres vides: el costat clar i el costat obscur .
Ximo KMZ.

Príncep de les milotxes ha dit...

Quanta raó tens geògraf, tu que has viscut quasi tot.