divendres, 21 de setembre de 2012

Capvespre amb Jana, II


Per a David, Miguel, Adrian, Àngela, Anna,  Liliana i Sílvia, com els d'ahir veïns del raval Sant Xotxim. 

Avui tenies programada l'eixida a l'aljub amb la dona dels núvols, però, al capdavall, no ha estat així.

Ja saps que a l'eixida del poble tenim una pujada rosta que clou a la bassa dels cavalls. La llum del capvespre ens injecta en l'iris el nouer que ens regala alguns dels seus fruits de closca encara verda i dura. Dues caigudes a terra les trenquem i ens les mengem.

Digues, què fas Jana?

Per què em portes una clementina i la deixes als meus peus, si saps que -cap avall- rodolarà aquesta "fam dels pobres"?

Veig com te'n vas corrent fins que amb el musell acaces la taronja. I la dus un altre cop...

Seu, et dic: una mica de paciència que escric allò que vas a fer. I la llance amb una força mineral molt més lluny que abans. És clar que no mai t'acovardeixes i ixes veloç per tal d'arreplegar-la. Aquesta vegada els ullals li han fet un bon pessic i tastes l'acidesa amb deler.

Te n'adones com passa el temps?

Vaja, t'ha caigut pel forat de la sèquia i per més que grates amb la poteta no l' aconseguiràs...

Espera, farem la pinça amb dos pals de matacànem sec. Ens costa una mica, pero ja l'hem treta. Tornem de nou a jugar que els cabrerots de raïm diuen que volen ser menjats.

Veus com a poc a poc el sol s'amaga?

Un granet s'enlaira per a tu, l'altre és per a mi.

Camí de tornada escoltem els nens que et criden pel teu nom. Tu panteixes, mor la tarda...

La música per aquesta escena ací.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir