divendres, 28 d’abril de 2017

LA gran hipèrbole del pensament dretà aspanyol

LA GRAN HIPÈRBOLE DEL PENSAMENT DRETÀ ASPANYOL.

Aquest escrit és una conseqüència directa i ineludible de l'anterior titulat "Bruxisme amb records".

De vegades, ens sorprenem de com unes paraules -com si foren cireres- ens duen cap a d'altres.

Les intencions i motivacions d'un cervell ens menen a petits cataclismes que culminen en un text.

Anem al gra!

Quan era petit els bondadosos mestres m'ensenyaren a força de piconar-me les neurones les màgiques figures i recursos literaris.
Ara, passats ja uns pocs mil·lisegons, la hipèrbole s'ha convertit per a mi en una de les més preuades. També la ironia.

SÍ, AL PP ASPANYOL i dic aspanyol igual que diem "Asti sores", "Asco mençar" o "arà dio" (la llengua és meravellosa) NO LI PASSA RES.

Sempre he pensat que els ciutadans són uns exagerats. 

Si tot va perfecte!

Mireu, els iaios mantenen els fills i els fills suporten els néts dels iaios: tres generacions unides per un amor místic que em sequen la gola i procuren una sensible llagrimeta.

Mentre la tempesta diària, mensual, trimestral, anual, aporta proves de corrupció al PP Aspanyol, ací no passa res.

Els adlàters figurants i imatges simpàtiques del PP Aspanyol no diuen res, callats com ratetes que desitgen més formatge (monsieur Hernando Fraile, monsieur Martínez Maillo, monsieur Casado Blanco, etc). No oblidem el cap i president desaparegut en combat i refugiat en el mantra d'una economia que millora: Pocavergonyes!

No ho he escrit fa uns moments?

TOT ÉS MERAVELLÓS, exagerats, que no passa res, diuen...

Simplement hi ha una colla de periodistes i mitjans de comunicació de massa que són uns impresentables, uns envejosos i que tenen ganes d'esfondrar el nostre país. Aquest és el nivell intel·lectual, la categoria semàntica que pregonen aquests gurus de la política del PP Aspanyol. Els nostres impecables i llustrosos líders.

No utilitzaré la fal·làcia ad hominem per parlar d'aquests polítics, no em cal i és una conducta reprotxable des d'una moral comunicativa i dialogant, però...

Clar, tan sols els hem d'observar, mirar amb deteniment com parlen, l'infantilisme de les seues vagues i calculades afirmacions, el doble ús d'un llenguatge enverinat que fan i que pretén treure'ns de polleguera, i és així com sempre llancen els balons fora, és a dir, la no acceptació de la podridura i corrupció entre els seus membres.

No saber demanar disculpes, la qual cosa remarca la nul·la empatia  envers les persones, no saber demanar perdó públicament la qual cosa reflecteix l'egotisme insà en què vibren, no reconéixer i tornar allò que no és teu, aspecte que apunta  a una immaduresa emocional i mancança total d'humilitat i humanitat. És una actitud moral reprotxable i punible davant d'una societat que s'ho està passant d'allò més mal, fotuda i amb vivències de desprotecció total i pobresa.

Estem cansats d'escoltar les seues estúpides paraules, les mentides, els embarbussaments a què ens tenen acostumats. Són persones prepotents, malcarades, molt maleducades i d'una intel·ligència barroera i insuportable.

Prou, miserables!
Ja n'hi ha prou de manipular a la societat civil amb enquestes i consignes viciades.

Prou, fariseus!
Mireu sempre la palla de l'altre incapaços d'acceptar el cabiró que us empala i cohabita.

Prou burgesos impresentables!
Mengeu i viviu de persones a qui sotmeteu a duríssimes  càrregues, però sou incapaços de renunciar a qualsevol dels vostres privilegis.

Ara o bé piulen, o bé parlen baixet!

Mireu-los, els lloctinents d'un vaixell que s'enfonsa. No tindreu la gràcia i el savoir faire per enganyar-nos fins a les calendes gregues, eternament.
Podeu continuar dirigint la comunitat humana; i tot i així us excusareu per la tirania dirigida i ensinistrada del nombre de vots rebuts.
Sí, ho podeu fer,  però ja, de fa temps,  us hem calat la grisa i mediocre buidor que sou.

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

1 comentari:

Carles Querol ha dit...

Desde su casa matriz y a través de sus muchas sucursales, la Facultad de Impunidades nos induce a desquerernos y a descreernos. Sus profesores nos invitan a olvidar el pasado para que no seamos capaces de recordar el futuro. Y así cada día nos enseñan la resignación. Cada día aprendemos a resignarnos para poder sobrevivir. Pero hace poco en una pared de un barrio de la ciudad de Lima, un alumno rebelde escribió: "No queremos sobrevivir. Queremos vivir”. Él hablaba por muchos.

Eduardo Galeano (Los cursos de la Facultad de Impunidades, dins de "Ser como ellos y otros artículos")