dimarts, 17 d’abril del 2018

SIGLES

Aquella paret d'algeps, blanca, perfecta i infranquejable m'inquieta.
Passe pel costat, de tant en tant; de la porta no sé el color, sempre amb la persiana de pluja abaixada i la finestra de casa opaca i barrada.

Quina llum entrarà?

La casa nodreix un esglai i regna el silenci, mirades perdudes i mans que s'agafen: freds que vindran, separació.

Mentrimentres i pegats al terra per les begudes ensucrades, crits, sorolls, vidres trencats i veus al carrers. La matinada s'arrapa a les pells i l'alcohol. Ningú no diu res. S'instal·la la resignació.

Ballen, escridassen, beuen, peces zombis dels engranatges MAF, invencions socials per al jovent i poble, formes d'ocupar o matar el temps.

 Ningú no se n'adona del gris de la casa veïna, la flama que vacil·la i quasi s'apaga: desconeixement, indiferència, cadascú va a "lo seu".

Fa dies, en preguntar-li, se'm posà a plorar: un altre, arribà la filla i en una plaça pública se li escaparen les llàgrimes.

Sigles com PUF, RIP, NER, PF, DIU, ACP, MAF, CDI, VSE, GOLL, MPO...

SIGLES  que oculten significats terrorífics, però no hi ha cap com aquella que s'oculta rere aquella paret d'algeps blanca i la persiana de pluja abaixada on, aliena al món, batega, amb lenta i callada espera, la mort.

VSE Vividors Sense Escrúpols
GOLL Grans Oportunistes Lladregots
MPO Mentiders Professionals Obstinats

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir