Aquest capvespre gris de presagi autumnal em porta pau i amabilitat en pensar-te.
Tu fa dies que has tornat al treball on pintes daurats de professionalitat i mirades de magrana dolça. Jo no mai he hagut de visitar-te perquè aquest cor enamorat és aliatge d"iridi, osmi i platí que aguaita per les temples si et recorda.
No puc estalviar-me d'escriure't i fer jocs malabars per al teu somriure literari; ben estrany i trobable com l'iridi, però alhora allunyat d'un oblit que em corroga les entranyes.
Aquest capvespre gris d'agost on espigole mores, avellanes i raïm; i on al gust ets record i perdures.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada