 |
| Aín, al costat de la bassa |
El meu somni sempre ha estat real: dir que t'estime. No mai oblidaré la serietat dels gestos teus sota els núvols, aquell esguard perdut, no directe, sense cap parpelleig, i el cor suspés en un punt de l'horitzó que ens era tan pròxim, habitable.
Estime el temps compartit i la música amb silencis dels mots que vaig pensar-te, però no dir.
No ha estat cap delicte estimar-te, i em correspon dir-t'ho, gravar tanta certesa, especialment quan la veritat et vorejava els llavis.
I així, cada jorn, mantenir el foc encés amb paraules d'acer contra la pedra foguera. Tardor en flames, aquest aixopluc que percudeix els polsos.
https://open.spotify.com/track/7vIDxYssCSA8C0TQ6mWqux?si=Q-9fik5JQWG-jt0F4JpSbA
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada