Artur Álvarez, poeta, artista plàstic i cantautor de Castelló ha editat un nou disc titulat LA MAR en les distintes plataformes musicals de distribució digital ( Spotify, Apple Music, iTunes, Instagram y Facebook, TikTok y Resso, YouTube Music, Amazon, Soundtrack by Twitch, Pandora, Deezer, Tidal, iHeartRadio, ClaroMúsica, Saavn, Boomplay, Anghami, KKBox, NetEase, Tencent, Qobuz…). La mar consta de 12 pistes, musicades per ell amb lletres de 12 poetes (la tria és personal) d'arreu del País Valencià.
Contra vent i marea plantejà un Verkami per editar conjuntament el disc físic i el llibre amb lletres dels respectius poetes, a banda de fer una campanya amb vídeos i ser entrevistat a Apunt Ràdio per l'amiga i poeta Susanna Lliberós, col·laboradora d'una de les seues cançons.
El projecte arribà als 670€ dels 1600 en què estava valorat. Després del període per tal que els diferents mecenes, 19 tan sols, (dels 5.045.885 d'habitants del nostre País) aportaren el seu gra de sorra per materialitzar el projecte, que no aconseguí l'objectiu. (Sí, ja sé que Verkami és una organització privada. També sé que no tots els projectes arriben a bon port, però amb aquestes lletres volia remarcar els projectes interessants que es perden).
Artur ha estat i és un treballador incansable de la cultura en diversos àmbits; però després de veure que els seus dos darrers projectes musicals no han arribat a bon port, un sobre poemes musicats d'Ausiàs March i aquest segon, La mar tampoc, això em fa pensar que no sempre certs treballs valuosos per la seua qualitat musical resulten plausibles pel que fa a la projecció social i cultural.
On és la solidaritat dels companys del gremi? Cadascú que s'ho faça veure... En aquesta societat capitalista on tot arriba a ser una mercaderia, on tot ràpidament es fagocita i tot seguit es perboca, sembla que l'individualisme impera i cadascú defén 'lo seu". La mirada no és ampla quan s'escorcolla l'horitzó, més aviat minsa, força mediocre i així ens va com a país.
"Promoure la cultura de país", "defensar la nostra llengua" massa vegades són tan sols un acudit, eslògans buits per banda de polítiques lingüístiques i sintagmes emprats per cobrir l'expedient d'una classe política (parle en general) que ha perdut la fe en la nostra identitat i tots els projectes que la defensen.
Una vergonya, sí, vergonya, per al respectable, per a tots nosaltres.
Així i tot, Artur ha tingut a bé publicar la música per al gaudi de tothom. Sempre ha treballat així i aquest és el seu tarannà.
Una vegada més li agraïm la seua proposta malgrat les circumstàncies; una decisió salomònica a l'estil de la mare que prefereix veure el fill --encara que el tinga una altra-- abans que fer-lo morir.
Podràs gaudir-lo ací:
https://open.spotify.com/album/2D8gN5jjADZ5iU0oW2Gh45?si=QU2yXiyiQ-6CNkMe0WVD5w
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada