dissabte, 2 d’octubre de 2021

Escorça

Mire les plantes del racó del celobert. Allà estan palplantades i solitàries tot i que en tinc cura i les pense a sovint. 

Una alfàbrega, una monstera deliciosa i una dracena, aquesta darrera múltiples vegades ressuscitada. 

Mesos arrere una pedregada l'arrasà. Fulles esquarterades que engroguien amb el pas del temps, desfetes a l'albir dels oratges, però esporgades per mi. Solitud calorosa, i xafogors íntimes rere les tempestes suportades. 

Jo l'observava rere els cristalls, impecable amb la seua voluntat d'existir, filets de saba amunt i avall, i la gràcia del ventet que, tot arremolinant-la, l'engronsava. Jo l'observava, m'observava conscient de com tan poca importància li he donat a l'aparença particular.

Avui escric de com l'ombra d'un home invisible li parlava a una dracena estimada.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir