A David Lapiedra i Ros, in memòriam
Descric la solitud abandonada de les seues canyes i el bajocar; les males herbes crescudes i les tomates pansides que són xuclades per pudentes i altres animalons.
Les fulles, al carrer són mogudes al caprici dels vents. Me'l vaig trobar a l'hospital tres llunes arrere i li digué: com està el ciutadà d'Aín?, i vàrem somriure.
Nugue històries amb cordells de paraules, car no vull que es perden en l'oblit cruel.
Templat i amb bona planta. I es marceix al costat del seu amor, com aquesta heura que s'arrapa a la llar que la sustenta, mentre jo --distant i sol-- no em puc estar de la solitud del seu naufragi.
Les llums s'apaguen i un estol d'ocells fa giragonses, inconscients que els núvols són massa lluny, desfets en l'horitzó, com l'infinit del viure que ara s'obre, ara es tanca.
https://open.spotify.com/track/0lqTyNbYTXZYPl8C3URk5t?si=ztMu30brRxyY4yvSt0UK7w&utm_source=copy-link
(Aquest escrit fou publicat 7 dies abans del seu decés 28-10-2021 i després d'assabentar-me que la persona en qui pensava mentre l'escrivia i que m'havia trobat a l'hospital, eren la mateixa).
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada