 |
| Agrair fotografia a William Topa |
Quan la ciutat s'atura per la neu, he de veure't. I sempre ho faig perquè bressoles en la tinta del cel un cor que em permet l'escriptura i els somnis.
Blanc és el fred, la felicitat i blanc el silenci amb què les remors milloren el viure del món. Tornar a tu, deu on calmar i esborrar dubtes, misèries, malsons i revenges inútils.
Quan la ciutat s'atura per la neu, m'òmplic de gravetat i falcat pels mots no puc deixar de beure't.
https://open.spotify.com/track/0NNiTnWqVQZv9pL2lWfICk?si=V3GDwwA4SqqcfQOokRDsHQ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada